Divendres passat, vam anar a l’ hora de teatre a la biblioteca per assajar la seqüència d'una sèrie televisiva molt coneguda que ens havia facilitat la Cristina.
La Cristina, que també és directora de teatre, ens anava donant certes explicacions de com havien de actuar. Per exemple, ens va preguntar què volia fer el personatge a l'escena. Quan nosaltres vam respondre que la volia consolar, immediatament sabíem amb quin to ho teníem que dir.
El fet de tenir els companys i companyes observant influïa molt en la manera d'actuar, ja que si ells reien l'actor o l'actriu principiant no podia deixar de riure. També el fet de tenir un públic va portar una conseqüència positiva: els aplaudiments segons els hagués agradat més o menys.
Vam aprendre molt, però sobretot ens vam divertir, que es el que realment ens agrada als nois i noies d’avui dia.
