Noia jove entra a la habitació. El
seu rostre no es gaire alegre, tot lo contrari, està molt sorpresa.
-Aquesta
casa cada vegada està pitjor. Com una noia de catorze anys pot
dirigir una familia tota
sola ?
Entra un noi jove a l'habitació.
-Germaneta, no
m'esperava això de tu.
-El que no
t'esperaves de mi?
-Que acabesis sent
la presidenta. Jo tindría que ser el president!
-Tu?
Però si tu tens més de vint anys i encara estás fent el ximpanzé
per casa!
-Escolta
d'això s'en diu vagonear.
-M'estas
donant la raó?
-Em...
Sempre em treus de polleguera!
La noia somriu
satisfeta. Ha acoseguit una cosa que no es repetira en anys.
-Ets
tan tonto i de pas tan previsible... Ja sé per qué m'han escollit a
mi.
El noi surt de
l'habitació enfadat.
Andrea i Sunita
OPCIÓ 2
Entra el fill i es situa en mig
de l’escenari i comença a cridar
FILL: Tindria que haver guanyat jo! Ella es una inútil! Com podrà governar
aquesta casa? No s’ha donat compte de que es molt petita? En que estava pensant
quan es va presentar? Segur que per tocar-me les pilotes no em deixarà arribar
a casa més tard de les deu.
Entra la mare
MARE: Portes tot el dia cridant. T’has tornat boig? Ja sé que no és molt
bona idea, però així es la democràcia, dins i fora de casa.
FILL: El pare i ella estan aliats?
MARE: Secret d’estat.
FILL: Et compro una jaqueta Ralph Lauren.
MARE: Tracte fet. (S’estrenyen les
mans) Portes raó, la teva germana ha aconseguit convenç-se’l dels seus
ideals.
FILL: Ho sabia! Ho sabia! Tenia aquest pressentiment.
MARE: Si entre ells pot haver-hi un tracte entre nosaltres també.
FILL: Socis?
MARE: Mmm... No ho sé.
FILL: Va mare!
MARE: D’acord.
Els dos somriuen maliciosament.
Paula i Marta
OPCIÓ 3
La
noia entra per una part de l'escenari i amb una cara de preocupació
mira al seu voltant i suspira.
Noia:
Com vaig acabar fotuda aquí?
A
continuació, entra el pare amb pressa.
Pare:
Noia has vist al teu germà?.No l'he vist des de el recompte de vots.
Noia:
No l'he vist, però potser la mare sàpiga on pot estar, ja que
després del recompte es va anar molt enfadat, potser perquè no va
guanyar.
Pare:
Quina pena enfadar-se per aquestes coses com si fosi un nen petit.
Noia:
Potser per això que no aconsegueix treball, sempre deia que s'aniria
als 18, ¡Peró mira ja té 20
i no
se'n va!
Pare:
No diguis això te'ns que respectar-li, ja que per molt que hagis
guanyat segueix sent el germà
gran.
Noia:Tu
com sempre defensant-lo si no es va també es perquè tu no fas res i
ara que he guanyat faré tot el que pugui perquè se'n vagi.(Amb
to rabiós )
I
se'n va quasi plorant.
Arnau i Sebastián
OPCIÓ 4
Filla: (surt d’entre el públic i va cap al sofà, està amoïnada) I ara, jo que faig? Què
faig? Com surto jo d’aquesta?
(El seu germà surt del bany)(Es sent el soroll del wàter)(Es puja la bragueta)
Fill: Preocupada...? Tindrà morro la tia! Si has sortit és perquè volies!
Filla: Vinga, calla ja! L’únic que tens es enveja.
Fill: Deixa ja de fer teatre! Encara que et facis la dura amb mi se que en realitat estàs
morta de por.
Filla: I, si ho estic què? Hi tens algun problema?
Fill: L’únic problema que tinc és que tu no n’estàs preparada per fer aquesta feina, ja
n’estic fart d’aguantar les teves tonteries!
Mare: Un altre cop discutint i barallant? Veniu els dos i ajudeu-me a parar taula!
faig? Com surto jo d’aquesta?
(El seu germà surt del bany)(Es sent el soroll del wàter)(Es puja la bragueta)
Fill: Preocupada...? Tindrà morro la tia! Si has sortit és perquè volies!
Filla: Vinga, calla ja! L’únic que tens es enveja.
Fill: Deixa ja de fer teatre! Encara que et facis la dura amb mi se que en realitat estàs
morta de por.
Filla: I, si ho estic què? Hi tens algun problema?
Fill: L’únic problema que tinc és que tu no n’estàs preparada per fer aquesta feina, ja
n’estic fart d’aguantar les teves tonteries!
Mare: Un altre cop discutint i barallant? Veniu els dos i ajudeu-me a parar taula!
Ana María, Lucía i María
OPCIÓ 5
Germana:
Això és terrible no puc més
Germà:
Tranquila noia ja te en surtirás de aquesta
Pare:
Tranquila que ho farás molt bé
Mare:
T'hem escollit perquè pensem que ets la indicada
Germana:
Gràcies a tots sou els millors
Tots:
T'estimem molt, estigues tranquila que ho farás molt però molt bé!
Andrés i Álvaro
OPCIÓ 6
Surt una noia que està
preocupada
—Sóc la més petita, i ningú em prendrà en serio...
Surt
el noi, picat, fingint que està alegre
—Wuaahh!! Quina
sort que tens!
—En serio, creus
que puc fer-lo?
—Clar que si!!
Si no vols ho faig jo...
—No, no fa falta
m’ha tocat a mi.
—Però tu ets
molt petita, com ho faràs si ningú et pren en serio, i no pots
controlar a ningú?...Aaahh!!! És clar, per això et van
escollir!!...
Bianca i Laia
OPCIÓ 7
(Apareix la noia amb cara de sorpresa)
Noia: no m’ho esperava això, que bé que estic, las coses canviaren
molt.
Germà: que bé que estàs ¿no?
Noia: dons si, i molt.
Germà: dons sabràs que tu no pots manar, oi, ets molt petita.
Noia: no, sóc molt gran, tinc 14 anys.
Germà: d’acord
(El germà surt molt enfadat perquè no a guanyat.)
Noia: (parla al públic) Va veureu que tot em sortirà de
perles.
Mítche
