1
La visita que vam fer el
divendres al Teatre Nacional de Catalunya m’ha semblat molt xula, però una
miqueta avorrida. La veritat és que m’he adonat que hi ha molta gent que
treballa en el teatre, persones que cusen, tècnics, que escriuen, que actuen...
Jo pensava que era bastant més petit, però quan ens ho han ensenyat, m’he
adonat que no, tot el contrari, és molt gran. Ens van ensenyar la sala gran, la
sala petita i la del taller on es va representar una obra de Cristina; també
ens van ensenyar els camerinos, saletes on guarden els objectes, i la roba de
l’obra. Per la meva banda puc dir que m’ha encantat la visita, i espero que es
torni a repetir.
Ana María
2
El divendres passat vam fer una
visita al Teatre Nacional de Catalunya. A mi em va agradar molt, perquè sempre
he volgut saber el que s’amagava darrere del teló i de l’escenari. Ens vam fer una visita guiada.
Ens ho van ensenyar tot, com es muntaven els decorats, com s’organitzaven les
cadires de la sala petita, com eren els camerinos, els grans vestuaris de roba
i moltes coses mes. Crec que ha estat un dels meus somnis fets realitat, poder
passejar-me per un gran teatre imaginant-me que era la protagonista. Tot un
somni per una noia.
Sunita
3
Divendres passat vam anar a visitar el Teatre
Nacional de Catalunya. Ens van ensenyar el teatre per dins i totes les seves
sales. El primer que vam poder observar era que allà era tot molt gran, la
denominada Sala Petita pot aforar fins a 450 persones! Els passadissos eren
enormes, la Sala Gran
era espectacular, els camerinos eren preciosos… Però si hagués d’elegir una
part del teatre sense cap dubte seria la sala de vestuari. Quan vaig entrar el
primer que vaig pensar va ser: què bé m’ho passaria jo aquí disfressant-me! Mai
havia vist tantes sabates classificades per persona, per obres, per números… A
més aquella sala estava plena de disfresses de tots tipus, des de vestits
medievals a vestits per semblar gras. I em vaig quedar espantada perquè van dir
que tenien més sales com aquella! Crec que van ser unes hores molt ben
aprofitades i que tots vam gaudir molt de l’experiència.
Paula
4
El TNC, el Teatre Nacional de Catalunya, és el millor
teatre de Catalunya perquè, en general, és molt gran. També sé que va ser
dissenyat per en Ricardo Bofill. Van fer
la seva primera estrena el 12 de novembre de 1996, que va ser Àngels a Amèrica, de Tony Kushner. El teatre te tres sales: la
sala petita, allò no era una sala petita era una sala gran, la sala gran, que
era enorme i la sala de tallers, que era una sala per a fer manualitats per a
les obres. Hi havia sales on guardaven objectes i cadires i més coses. El que
més em va agradar va ser que hi havia un pòster molt curiós i molt guay que estava situat en la part de
sota del teatre i a tots els nens hems va fer gracia.
Mítchel
5
El pasado viernes fuimos a ver el Teatro Nacional de Cataluña. Fue una
visita muy interesante, porque vimos muchas cosas que a no ser que seas de
dentro no puedes ver. Me gustó mucho ver los almacenes donde acumulan los
accesorios que se usan para los decorados, y también me gustó mucho ver esa
sala tan grande donde había tanto vestuario, que anteriormente se había usado
en las obras. También me
gustó ver el escenario desde dentro, y ver lo que ven los actores desde sus
puestos de trabajo. Y la sala pequeña, que era muy mona, con su escenario en
medio, y los decorados azules. Y con un montón de sábanas viejas colgando por
las barandas al estilo de un torneo medieval o como en las fiestas de los
pueblos. También
vimos la sala de Tallers, donde no había ninguna actuación más que la del
vigilante, y esa era sin espectadores. Eso sí, había decorado, muchas piedras
con las que alucinamos al verlas por el gran parecido que tenían con las
de verdad.
Marta