Sóc
una actriu!
El darrer dia vam haver d’interpretar una escena d’una
sèrie de la televisió catalana. Quan ens ho van proposar, em va semblar una
activitat interessant, però d’altra banda em donava molta, molta vergonya. El
tema d’haver de interpretar una escena on hi ha un noi i una noia sempre et
causa una mica més de vergonya, però, poc a poc vas veient que realment no
importa amb qui vas, només has de centrar-te en que surti tot bé i que sembli
de veritat.
¿Què n’opino de la meva primera experiència com
actriu?
Com vaig suposar, dona molta, molta vergonya però a
mesura que ho vas repetint adoptes la confiança suficient per fer-ho el millor
possible. És una experiència molt bona la veritat, perquè pots alliberar-te
cridant, enfadant-te etc, etc...
Va ser una activitat molt interessant, a mi, em va agradar
molt! M’agrada posar-me al paper d’una altra persona perquè de vegades t’identifiques
amb ell.
En resum, una bona experiència.
Fotografía realitzada per: Jose Ángel
Em presento...
Hola, sóc Lucía Palomar Albarrán, una
alumna de 2n de la ESO que està fent l’optativa de teatre. Vaig escollir
aquesta optativa perquè la veia molt original, veia molt especial el fet de que
vingués a l’escola la Cristina Clemente a crear durant tot el curs una obra de
teatre amb nosaltres i que més tard l’anirem a veure a la Sala Beckett. A part,
aquesta optativa no es surt molt de les meves idees per al futur, m’agrada molt
escriure i m’agradaria ser periodista o locutora de radio i veig una certa
relació entre això i el teatre. Teatre, teatre no n’he fet mai. L’any passat
vaig representar junt amb altres alumnes del institut l’obra de teatre de “La
Odissea” i per ser la meva primera obra de teatre vaig tindre un paper bastant
protagonista, Penélope.
A mi també m’ha agradat sempre actuar i
coses per l’estil i segons que activitats fem a classe ara, amb l’optativa de
teatre m’agraden molt i les faig amb mols ànims tot i que un dels meus grans
defectes es la vergonya...
Estic molt contenta amb totes les
activitats que estem realitzant amb la Cristina Clemente i el nostre professor,
el Jose Angel. A veure si m’enganxaré a això del teatre...