La meva primera mirada: com actriu!
La classe anterior amb la Cristina, vam assajar el nostre paper de l'obra, i així el divendres següent poder gravar la sequència.
La Cristina ens donava explicacions de com fer-ho i ens corregia els nostres errors, i jo, vaig intentar millorar tot el que podía, perquè crec que representar a un noi es més difícil que representar una noia, o almenys per a les noies, perquè t'has de ficar a la pell d' un altre molt diferent.
Em senia una mica rara a l'estar representant jo amb la Laia el paper i tothom mirant-nos i escoltant-nos. No és una experiència que m'agradi molt, ja que no desitjo ser el centre d'atenció i que tots els presents estiguin pendents del que estem fent en les taules principals.
En canvi, fer de públic em va agradar molt. Es molt entretingut veure com els companys representan una cosa en la que tu has estat pensant d'una alta manera, i és inevitable comparar les acctuacions d'uns i d'altres.
Presentació
Hola, em dic Marta i tinc 13 anys.
Aquest curs faig l’optativa de teatre perque m’ agrada molt llegir i escriure.
Jo, oficialment mai no he fet teatre, però a l’escola a les hores del pati creavem i interpretavem els nostres propis musicals.
També amb els meus cosins voliem escriure els nostres guions per fer-los després i gravar-los per veure com ho feiem, i si sortia bé, després ho montavem a l'ordinador.
Crec que pot ser una experiència molt bona i molt agradable.
Aquest curs faig l’optativa de teatre perque m’ agrada molt llegir i escriure.
Jo, oficialment mai no he fet teatre, però a l’escola a les hores del pati creavem i interpretavem els nostres propis musicals.
També amb els meus cosins voliem escriure els nostres guions per fer-los després i gravar-los per veure com ho feiem, i si sortia bé, després ho montavem a l'ordinador.
Crec que pot ser una experiència molt bona i molt agradable.
