1
La passada sesió la vam dedicar a veure una pel·lícula:
Juno. La veritat és que em va impressionar bastant, ja que hi havia petites
cosetes que no eren com te les imaginaves.
La qüesitió que més em va sorpendre va ser el nòvio de la
noia, ja que normalment el fan fort o més atractiu. Sobretot vaig trobar molt
graciòs el fet de que tinguès una petita afició als «tic-tac» de taronja això
li donava un punt humurístic al personatge de nen mimat per la seva mare.
Paula
2
L'altre dia, a Teatre vam
veure una pel·lícula titulada Juno, la qual parla d'una noia que es
queda embarassada, no avorta i vol donar-li el nadó a una
parella que no te fills perquè és conscient que no pot fer-se
càrrec ella.
El que mes m'agrada de la pel·lícula ha sigut la noia
protagonista, Juno. Ella no és igual a totes les noies de les
pel·lícules que son molt efeminades i que necessiten un príncep
per a rescatar-les. Juno és tot el contrari, es pot valer per si
mateixa i sempre és molt decidida. A més que sacrifica tot per al
seu fill, i fa aquesta difícil decisió, la qual una noia normal no
podria fer. Això demostra que és molt madura, més que els altres
adults que coneix.
Andrea
3
La meva part preferida és quan el pare
adoptiu del seu nen se li declara i la Juno s'en va amb el cotxe i és
posa a plorar. I al final deixa una nota a la porta del pares
adoptius dient que si la dona encara vol adoptar tot i estar sola,
que ella ho està també.
Sunita
4
Per a mi Juno la pel·lícula ha estat molt
interessant perquè tracta sobre una adolescent que es queda
embarassada i intenta avortar, però la seva amiga li diu que no ho
faci, perquè el nadó ja té ungles.
Juno li dóna en adopció, i
s'enamora del pare del seu fill a qui donarà en adopció, però
sobretot ella vol que el seu fill pugui tenir una bona infantesa, i
l'hi dóna a la mare que s'acaba de divorciar perquè ella té unes
veritables ganes de ser mare.
Álvaro
5
Que la Juno estimi al futur pare adoptiu del seu
fill és un tema difícil. Passa el temps i ell li diu que vol estar amb ella,
que li agrada i, aquí és on la Juno mostra la seva personalitat. Tot i que des
del principi de la peli l’hem vista com a una noia molt jove, el moment en que
el pare adoptiu del seu fill li diu que l’estima és on veiem que tot i al
aspecte i les aparences del principi, és adulta, sap com enfrontar-se als
problemes que sorgeixen a la vida.
Lucía
6
La pel·lícula em va agradar, encara que no és de les pel·lícules que m'agraden.
Peró
la part que més em va agradar és quan la madrastra es va enfrontar a la
metge per defendre a Juno, per a mi va ser l'escena més divertida de la
pel·lícula, perquè tenia gràcia i no t'esperes que la madrastra fes
això, quan totes les madrastres en les pel·lícules són dolentes.
Ana María
7
Juno avança
cap a casa, poc temps abans d’arribar a la porta s’atura a prop
d’un arbre llença el que sembla una corda, posa el seu cap, fa un
nus; per un moment l’escena sembla un suïcidi, però de sobte
observem que mossega la corda i se la menja, i després mossega un
altre tros i fa el mateix. Era regalèssia.
María
8
Juno, per a mi, és una noia mol valenta al decidir no avortar i donar al
seu fill en adopció, ja que quedar-se embarassada a aquella edat no és
molt normal i potser que la gent la miri amb mals ulls.
Marta
9
El que més m'ha agradat
de la peli de l'altre dia va ser que es fixava en els nois que eren
sacs d'ossos i no nois que estaven bé. També em va impressionar la
seva amiga que li agradaven els profes. I també que el problema que
té és molt comú a la vida real.
Laia
10
El que més m'ha
agradat de la peli és el caràcter de la nena. Era una adolescent,
però quan tenia que prendre una decisió pensava com un adult.
La
peli és molt interessant perquè ens explica una vida real, perquè
hi ha moltes noies adolescents en aquest mateix problema.
Bianca
11
La
pel·lícula era molt chula
al principi i al final. La Juno es va quedar embarassada als
17 d’un noi i els seu pare i la madrastra es van espantar molt,
però quan la Juno va decidir que la criatura sigui adoptada per una
altre família els seus pares van fer de tot per ella. El
millor? Quan la mare va discutir amb la doctora. Al final
va passar que Juno es va enamorar del pare de la família que volia
la adopció i finalment es va divorciar de la seva dona.
Mítchel
12
Juno fue una película
interesante, más que todo por el guión, por esa manera de jugar con la
mente del espectador, desde el principio hasta el final no dejaba de
sorprender.
Juno, que estaba embarazada, se lo tomaba con mucha calma, sólo le interesaba cómo sería la vida del bebé.
El guión, aparte de jugar con la mente del
espectador, es poco creíble; a ver, si Juno se queda embarazada, su padre
tan feliz y contento, ¿no le regaña?
Resumiendo, guión interesante, pero poco trabajado.
Andrés
13
Juno és una pel.lícula interessant pel seu guió original, encara que no és una gran pel.lícula, és força
senzilla però entreté i diverteix. És una pel.lícula que tracta el tema
de l'avortament d'una manera curiosa.
Arnau