Assatgo, assatgem
Quina vergonya, tothom estava allà mirantme.Estava sentada a la cadira mentre què el públic en qualsevol equivocació es reia, es reia sense aturar-se. Per sort,de sobte em vaig sentir diferent. Al moment de haver estat una estona interpretant, al mig de tothom, vaig començar a sentir-me bé, es a dir, sense vergonya.
Introducing me
Hola, em dic María, María Beltrán. Tinc tretze anys.
Les meves relacions amb el teatre són:
Quan
anava a 3r de primària, com a activitat extraescolar anava a una escola de dansa i teatre. Un dia van venir a
fer un càsting per a una obra de teatre, que es titulava L’home del coixins i
es representava al Teatre Lliure; m'hi van seleccionar i va resultar ser
una gran experiència.
Després també vull afegir que m’agrada
molt anar a veure musicals que es
representen a Barcelona o a altres llocs.
